Els joves que se senten exclusivament catalans o més catalans que espanyols han caigut més de 20 punts en només una dècada. Si l’any 2014, coincidint amb la consulta del 9-N, el sentiment d’identificació catalana era del 57% entre les persones de 16 a 29 anys, ara ha caigut fins al 36,2%, segons l’informe sobre l’estat de la joventut 2024 presentat aquest divendres per l’Agència Catalana de la Joventut. D’altra banda, la taxa d’emancipació juvenil se situa en el 17,4%, una caiguda de vuit punts respecte a fa una dècada, i pràcticament la meitat respecte als nivells previs a la crisi del 2008 (32,6%). Alhora, les dades revelen que l’abandonament escolar prematur està en nivells mínims des de, com a mínim, inicis de segle, i ara és del 13,7%.
Segons les dades de l’informe, que cita els diversos baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els homes joves (33,7%) tenen un sentiment d’identificació catalana més baix que les dones de la mateixa edat (38,7%). Fins al referèndum del 2017, aquesta diferència de gèneres no era visible a les dades, ja que tots dos estaven a nivells similars. Per edats, també es veu una divergència, ja que els de 18 a 24 anys (32,6%) expressen menys catalanitat que els de 25 a 29 anys (41,6%). En qualsevol cas, la tendència a menys identificació exclusiva o majoritària amb el fet català no és exclusiva dels joves, però sí que se situen per sota de la mitjana.
Encara en política, i com moltes altres enquestes i estudis apunten, els joves ja no se situen ideològicament més a l’esquerra que els majors de 29 anys. L’any passat, de mitjana s’autoubicaven en el 4,3 –amb 0 com a extrema esquerra i 10, extrema dreta–, dues dècimes més a la dreta que les persones de més de 29 anys. A més, aquest canvi de dinàmica és més marcat entre els homes joves i les persones d’entre 18 i 24 anys.
Menys d’un de cada cinc joves estan emancipats
D’altra banda, la taxa d’emancipació juvenil cau al 17,4% el 2024, lluny de la mitjana europea (31,5%) i també de la dada d’abans de la crisi del 2008, quan es va situar en el 32,6%. La xifra ha anat caient progressivament, ja que fa una dècada se situava en el 25%. És a dir, si el 2014 una de cada quatre persones entre els 16 i els 29 anys ja no vivia amb els pares, ara no ho fan ni una de cada cinc.
L’informe calcula que les persones joves necessiten 18,2 anys de sou íntegre per comprar un habitatge de 100 m², mentre que el cost del lloguer suposa el 62% dels seus ingressos mensuals. En aquest sentit, el 28,7% de la joventut (18-29 anys) considera l’habitatge com el problema principal del país. Aquesta dada suposa un increment de 13 punts respecte de l’any 2023 i de 27 punts en una dècada i s’apropa als nivells previs a la crisi.
Abandonament escolar prematur a mínims històrics
En l’àmbit educatiu, l’any 2024 l’abandonament escolar prematur (entre 18 a 24 anys) a Catalunya s’ha reduït fins al 13,7%, el valor més baix registrat fins ara i molt lluny del 34,3% del 2003. Tot i aquesta millora, la taxa continua per sobre de la mitjana europea (9,5%).
En la mateixa línia de prioritzar la continuïtat en el sistema educatiu, el 81,8% dels i les joves de 17 anys opta per seguir estudiant després de l’etapa obligatòria. I és especialment significativa la tendència creixent del nombre de joves que trien la formació professional com a alternativa al batxillerat, que ja representa el 48,7% dels matriculats, 10 punts més que fa una dècada.
Ocupació i salut mental
Pel que fa a l’ocupació, l’atur juvenil (16-29 anys) el 2024 és del 15,5%, per sobre de la taxa d’abans de la crisi (el 2017 era del 9,1%), però significativament inferior a la de 2013 (37,5%), i per sobre de la mitjana europea. Entre els qui treballen, gairebé una de cada tres persones està sobrequalificada i té un nivell formatiu més alt del que requereix la seva ocupació.
D’altra banda, el suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mortalitat juvenil (15-29 anys) des del 2019 i ha superat els accidents de trànsit, tot i que les xifres d’ambdues causes són similars, de 4 morts per cada 100.000 persones joves. En l’àmbit de la salut mental i el benestar, el risc de patir una depressió greu entre la joventut s’ha duplicat des del 2019 (3,4%) i fins al 2023 (8,3%), però no es registra el màxim històric de la sèrie.
